Iniciatives com aquesta  posen de relleu un cop més el canvi de paradigma que està forçant la utilització cada vegada més extensa de les noves tecnologies. La societat de la informació i el coneixement es fa més visible amb aquesta iniciativa. Es un bon exemple de la nova manera en que cal ser a Internet pel que fa a les institucions, per els seus sembres i per als professionals de institucions i empreses. No és tant un canvi tecnològic, sinó un canvi social a partir de les possibilitats de les noves tecnologies. Cal que aquestes noves habilitats i la nova filosofia en que es fonamenta, siguin conegudes arreu.

Aquesta guia inclou unes pautes comunes perquè els departaments, serveis i marques de la Generalitat puguin ser presents a les xarxes socials de manera coherent i homogènia. Es tracta d’una guia dinàmica i oberta que anirà incorporant els criteris aportats per l’experiència de les persones que conformen la xarxa gencat.
Es tracta d’una guia d’us d’espais 2.0 prou detallada, indica quines eines utilitzar per gestionar els perfils, detalla les pautes d’estil i els criteris d’actuació per dur a terme una comunicació efectiva en cada una de les xarxes basats en els valors de servei públic, transparència, qualitat, corresponsabilitat, participació i coneixement obert.
Tal com fa per norma la Directora General d’Atenció Ciutadana la guia s’ha publicat amb una llicència Creative Commons de reconeixement (CC BY 3.0), per la qual, només citant la font, se n’autoritza la còpia, distribució, comunicació pública, transformació i les finalitats comercials.
Diverses veus han felicitat la guia, que sens dubte serveix com a model per a altres administracions i empreses. ( Aquí teniu un vídeo on diverses persones – responsables de xarxes o bé experts en comunicació 2.0- opinen sobre la guia).

A aquesta pàgina podeu consultar les xarxes socials on la Generalitat és present (els blogs de la Generalitat, Twitter, Facebook, Linkedin, YouTube, Flickr, Slideshare i Delicious). Podeu seguir totes les novetats sobre la Generalitat e internet al gentcat bloc.

Via Bloc de Lourdes Muñoz

1. És una emprenedora del S. XXI, de la nova societat en xarxa.

2. És una emprenedora connectada a Internet.

3. Una emprenedora 2.0 comunica amb l’entorn (clients, no clients, altres professionals…)

4. Una emprenedora 2.0 té la seva feina publicada a la xarxa.

5. A una emprenedora 2.0 pots seguir-li el procés de creació a la xarxa.

6. Amb una emprenedora 2.0 pots interactuar, opinar, aportar per trobar les solucions més adequades a les necessitats de les persones.

7. Una emprenedora 2.0 fa comunitat a la xarxa.

8. Una emprenedora 2.0 aporta Coneixement.

9. Una emprenedora 2.0 Coopera a la xarxa .

10. Les emprenedora 2.0 són transparents, ens donen: confiança.

Avui he explicat aquest decàleg emprenedores 2.0 a la meva intervenció títol “Les tic com a eina d’empoderament de les dones”, durant la clausura de la jornada “Nous temps, noves maneres de liderar” organitzada per Mercè Espada, Regidora d’Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Sitges. ( presentació de suport: La web 2,0 un espai per l’empoderament de les dones).

Una jornada organitzada per a fer xarxa, conèixer experiències d’altres dones emprenedores i aprendre d’altres formes d’empoderament de les dones.

He exposat com Internet suposa una oportunitat per a les dones, tant per la seva estructura horitzontal com perquè les dones sempre hem teixit xarxes. La web 2.0 – on usuaris i usuàries aporten continguts sense intermediaris- suposa una democratització en l’accés i la capacitat de transmissió de informació, que significa una oportunitat pe a la ciutadania, especialment de grups socials amb menys poder, com som les dones.

La web 2.0 és una oportunitat per l’empoderament de les dones a l’espai públic, facilita la inclusió i difusió d’opinions, activitats i projectes socials o empresarials a la xarxa, sense necessitat d’intermediaris. Les eines 2.0 permeten de forma senzilla incloure continguts i també establir xarxes.

He acabat amb les 3 c’s de les emprenedores 2.0: comunicació, cooperació i comunitat.

Via Bloc de Lourdes Muñoz

Imatge: defondos.com

Llegeixo a través d’un Twiit de tonystevens4, un interessant escrit sobre el món sempre evolucionant dels mitjans socials al Northern Colorado Bussines Report, que vull compartir aquí amb la traducció que publico ajudat per el sr. Google.

L’article ens mostra  una manera de comportar-nos en aquests mitjans socials que estan en boca de tothom. Utilitza el sentit comú per fer unes “normes de conducta” que de fet es el traspas del “bon comportament social off-line”  a com  ens hem de comportar on-line  per fer el mateix efecte que volem en les nostres relacions socials  diaries.

Un cop més remarcar lo “social” que és la xarxa. Molt més enllà de les eines que utilitzem, seguim sent “animals socials” i és en aquest punt on hem de centrar el punt de mira per les nostres estratègies personals o professionals si volem fer un bon ús de la nova societat que formen les comunitats virtuals.

Aquí us deixo l’article traduït. Que el gaudiu.

“How to play nice in Social media world”

La bogeria de “mitjans socials”  – i el sempre creixent nombre de llocs web i aplicacions que estan sota aquesta denominació – pot semblar més urgent i aclaparador que seure’s davant dels impresos en blanc de la declaració de la renda.

Però a diferència dels impostos, la estratègia a utilitzar amb els mitjans de comunicació social és més càlid, té un cantó més difús , i moltes de les idees útils són conceptes que vas aprendre quan eres un nen. Juga amb tothom. Comparteix. Sigues amable. Són idees intemporals amb el poder d’ajudar a fer amics ara com ho van fer quan erets un marrec.

Per fer més accessible els mitjans de comunicació social, pensa en els llocs dels mitjans de comunicació social, com a amics. Facebook és la teva tia jubilada que vol compartir la seva recepta de guisat favorit, Twitter és el cosí que parla ràpid, que parla en fragments i, que de vegades canvia d’argument a la meitat de la conversa i LinkedIn és la teva mare, liontentant que et posis  en contacte amb altres persones que s’encarregaran de teu benestar permanent (perquè ella pugui deixar de preocupar-se pel teu futur).

Igual que el teu acolorit ventall d’amics i familiars, els mitjans socials tenen personalitats diferents, però tenen molts punts en comú també. Com millor es gaudeix d’ells és en grup (quants més, millor), que haurien d’estar d’acord amb comparir (que és prendre i donar), i que sovint són llocs on poder  compartir esdeveniments memorables.

Per connectar amb els teus clients, pots crear grups i pàgines de fans a Facebook, compartir la quota dels teus pensaments de 140-o-menys caràcters-  a Twitter, amb pensaments que posteriorment provoquin discussions-resposta a LinkedIn. Ja sigui que amb els qui et  comunique’s se’n diuen amics, seguidors  o  contactes, l’objectiu és el mateix. I  hi ha força en aquestes relacions.

Que es barregin
Introdueix Facebook a Twitter, Twitter a LinkedIn, i així successivament, i després deixar que parlin. Si tu fossis un taller de reparació d’automòbils, per exemple, podries buscar a Google  “Toyota” per trobar una font fiable (idealment a través del lloc oficial de Toyota) pels quals les marques i models es veuen afectats, i després enviar un enllaç a l’article i obrir un debat pertinent a la teva pàgina de Facebook. A continuació, elabore’s un  tweet de  140 caràcters-que enllaça amb el lloc de Facebook, i finalment, elaborar una llista de les preguntes que podria fer els teus conductors de Toyota, i  respondre com la teva botiga serà capaç de manejar les seves preocupacions i les reparacions. (Per a un major efecte, resisteix la temptació de tallar i enganxar el mateix escrit  a cada pàgina web, et pot fer veure mandrós i disminuir el missatge).

Així es com podria funcionar: La teva amiga Joana  veu que Maria és fan del teu negoci, fa una “parada per curiositat” en la teva pàgina per “xafardejar”, i al adonar-se que estàs compartint informació valuosa, decideix convertir-se en una fan teva . Amb un pla de negocis ben pensat  i una mica de sort, la teva empresa fa diversos centenars de nous amics / contactes / seguidors de la nit al dia – de franc!

Fomentar la comunicació bidireccional
Per descomptat, com una bona conversa, l’èxit d’aquesta estratègia depèn del concepte de donar-i-prendre. Utilitzeu els llocs de mitjans socials per compartir informació, reenvia consells, i promou descomptes especials per a clients assidus. Però insisteixo en que cada lloc ha de tenir una raó vàlida per compartir. Per determinar si la informació que estàs anunciant és rellevant, posa’t en la pell dels teus clients i pregunta’t, “¿Què hi ha de profit per a mi?” Quan tu has tractat un tema que val la pena, ho sabràs…: La teva pàgina estarà inundada de comentaris.

Aquesta és la versió actual de retorn de la inversió, i és conegut com “retorn de la participació”. Les empreses que es dediquen als seus clients i responen ràpidament a les seves consultes i preocupacions , fomenten la confiança i, sovint, un fan fidel que mantindrà el seu negoci a través de temps difícils.

És el que dius i com ho dius
Heu de tenir present la paraula “social“, que és el component més significatiu de l’expressió “mitjans de comunicació social”, així que tingues cura del que dius. Recorda les paraules sàvies de la mare : “Si no pots dir res de bo, val més que callis”. Aquest consell és especialment pertinent avui, quan el que es diu en línia  es grava i queda catalogat per a futures recerques i relacionat amb el teu negoci.

En un món perfecte, les puntuacions dels teus  nous amics on-line,  s’escampen per tot, amb elogis escandalosament grans per al teu negoci. En el món real, segurament hi hauran uns pocs que els hi semblarà que no han tingut la millor de les experiències, així que quan vegis comentaris negatius, pensa que és una oportunitat per fer les coses bé. Aquests són els sentiments del teu amic que has ferit   forma accidental,  però expressant la seva preocupació t’està donant l’oportunitat de respondre, donar-vos la mà i “fer les paus”. En última instància, aquest amic és més probable que segueixi sent el teu amic que el qui va ser tractat injustament i escollit per deixar de parlar amb tu.

Mantenir els amics requereix estratègia
La propera vegada que algú et pregunti sobre la teva estratègia als mitjans socials, en lloc de preocupar-te de si has llegit tot el que necessites  llegir en els blocs, tweets, seguidors i  pàgines de grups, les xarxes socials, actualitzant les pàgines de perfil i les referències creuades dels teus missatges, descomposa el procés fins a l’element més bàsic. Es tracta de fer amics donant la ma i dient: “Encantat de conèixer-te” als que van caminant pel davant de la teva porta d’entrada, i després treballar per la construcció d’aquestes relacions.

Perquè una vegada que els teus nous amics t’han fet  una visita, depen de tu ampliar l’hospitalitat que els faci voler quedar-se. Si no estàs preparat, aquí és on les relacions poden ser una mica més complicades. Una sòlida estratègia dels mitjans de comunicació social requereix de previsió, orientació i posar-ho per escrit  perquè el nostre equip sàpiga el pla i es pugui mantenir a llarg termini.

I  és aquí quan inclús el teu millor amic et dirà que busqui ajuda professional. Perquè d’acord amb el lloc digital de màrqueting Econsultancy.com, hi han més de 350 milions d’usuaris de Facebook, 75 milions de tweeter, i 50 milions de LinkedIn.
Els teus nous amics estan en línia. No vol unir-te a ells?

Aquest matí he assistit a una (com no podia ser d’un altre manera amb la qualitat del ponent)molt interessant conferència de Antoni Gutiérrez-Rubí al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada impulsada per  la Direcció general d’Atención Ciutadana (Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya), amb el títol  Lideratge institucional a la Xarxa. (Aquí podeu accedir al document power point )

A mode de resum i per ser una reflexió que es pot aplicar no només al tema més sectorial  sobre el qual  tractava la conferència, sinó que com a arquitecte també he trobat interessant  per a mi i per a tothom, són  les característiques que Antoni Gutiérrez-Rubi creu que te la nova ciutadania digital i que per tant demana dels demes interlocutors a la xarxa. Es a dir, quines característiques te aquesta nova ciutadania digital que conforma aquest món virtual connectat?

La nova ciutadania demanada/és

• + Transparència. (de fet… serà impossible amagar  informació. Tot se sap.)
• + Identitat (Que depen de la reputació, que és el que la gent diu que soc i no el que jo dic que soc)
• + Comunitat (Amb les eines 2.0 es pot establir aquest dialeg que ens porta a poder formar-la/les)
• + Informació (La premsa, els periodistes ja no són estrictament necessàris)
• + Localitzar (El saber on són les persones, depenent del seu treball -públic- és important)
• + Rapida (Els nous mitjans de comunicació permet aquesta rapidesa)
• + Mòbil (La pedra roseta de la comunicació es el telefon mòbil)
• + Creativa (La innovació pren el comandament. El plaer de l’aprenentatge)
• + Decisiva (La interacció que ara ja és possible fa que els ciutadans connectats siguin més decisius)
• + Influencia (És la conseqüència de tots els elements d’Interacció anteriors)

I aquest és el perfil que coma  arquitectes, que com a professionals, i també per la part que com empresaris puguem tenir, cal que tinguem en compte en la nostra presència a la xarxa. Cal una actitud 2.0. No hi haurà res pitjor que  utilitzar actituds 1.0 amb les eines 2.0.

Via: Bloc de Jordi Rius Bonjorn. Arquitecte

Les xarxes socials són aquí per quedar-se. I això es així perque  el que És important recordar es que Internet és LA XARXA social. Els programes  i les aplicacions que utilitzem i es desenvoluparan en el futur nomes es la forma , la eina que utilitzem per comunicar-nos. Per tant lo important És estar a la xarxa, crear la teva identitat digital a la xarxa i cuidar la reputació a la xarxa amb l’escolta activa.

Aqui teniu un article de “The economist” on queda clar que ni  els poderosos poden obviar la nova revolució de LA XARXA social mes important que existeix, Internet.

“Online social networks are changing the way people communicate, work and play, and mostly for the better, says Martin Giles

THE annual meeting of the World Economic Forum in Davos, currently in progress, is famous for making connections among the global great and good. But when the delegates go home again, getting even a few of them together in a room becomes difficult. To allow the leaders to keep talking, the forum’s organisers last year launched a pilot version of a secure online service where members can post mini-biographies and other information, and create links with other users to form collaborative working groups. Dubbed the World Electronic Community, or WELCOM, the forum’s exclusive online network has only about 5,000 members.”

Segueix llegint a la web de “The Economist“

Bageslan – Xerrada Web 2.0 from Toti on Vimeo.

Amb motiu de la celebració de la 5ª edició de la Bageslan Party, vaig ser convidat a fer una petita xerrada per explicar una mica què  era la web 2.0. Aquí us deixo el video .

En aquest cas potser no s’arribava als 100 participants però, l’esperit d’aquestes “Party” es coincidir el màxim nombre de persones en un lloc físic de manera que es posen tots els ordinadors en xarxa i tothom pot descarregar-se tota la informació que tenen la resta de participants.

Per tant un altre aplicació pràctica de com la estructura de xarxa és beneficiosa per als qui en participen d’ella.

1. – Costos de publicitat practicamente zero
2. – La transparència fidelitza al client
3. – El 80% de les persones de fins a 25 anys abans de comprar cerca per internet.
4. – Si tardes molt , la teva competència ocuparà el teu espai.
5. – Intercanvi directe d’informació entre client i empresa. Tracte més personalitzat i  millor atenció.
6. – Feedbacks ràpids i més efectius.
7. – Coneixement més precís de les necessitats del consumidor, després possibilita un ràpida presa de decisions de la pime i adaptacions a nous escenaris.
8. – Enfocament directe als clients més interessats o més sensibilitzats.
9. – Dissenys adaptats al que els clients que realment busquen.
10.- Un weblog d’un servei sense qualitat no et dona l’exit. El weblog ajuda a una bona comunicació i a generar valor afegit a un bon servei.