Comunicació 2.0 Efecte David Bisbal i campanya electoral

Comunicació 2.0 a la Campanya electoral. La política a la xarxa

Aquests dies ens assalten els analistes polítics des de la televisió, les ràdios i resta de mitjans de comunicació. Aquestes persones que ningú no sap ben bé com és que saben de tot i són capaces de formar-se una opinió sobre qualsevol tema en questió de segons.

D’entre tots els motius que expliquen el resultat de les passades municipals, n’hi ha un que es refereix a la xarxa, i que en aquest cas és una evidència. Per què? Perquè afecta a totes les tendències polítiques: L’ús de la comunicació 2.0 com si es tractès dels mitjans tradicionals.

Els mitjans tradicionals són unidireccionals, l’únic ressó dels lectors/espectadors/oients, etc.. és a través de les cartes al director o en el cas de que l’espectador anònim esdevingui protagonista, i sempre sota el control editorial –que no és poc-. Justament al contrari de la comunicació 2.0 on tothom es converteix en emissor d’idees i d’informació. Aquest feed-back, aquesta retroalimentació, simplement, no s’ha donat i s’ha fet un ús unidireccional de la xarxa. Fet que segurament explica la desafecció entre la classe política i els votants, perdó, la població.

Una de les raons de la llunyania és la possibilitat –més que real—que té el polític de quedar en ridícul, tal i com va demostrar David Bisbal i mes recentment el ja ex-alcalde d’Elx Alejandro Soler.  Un altra, és que la interacció el forci a allunyar-se del programa que han dissenyat en els despatxos.

Un cop més la identitat digital existeix si s’enten el nou àmbit relacional i social que representa Internet.

Abraham Lincoln, el setzè president dels Estats Units, va dir :“Hom pot enganyar a tothom durant un temps i fins i tot es pot enganyar a alguns sempre, però no es pot enganyar a tothom sempre…” a  internet caldria afegir-hi:  ”…durant mes de 10 minuts“. Cal que els polítics utilitzin les Xarxes Socials de forma correcta respectant els codis. Entenent que cal ser-hi per interactuar , informar i poder estar més proper a les persones. No es poden fer trampes al solitari ni ser utilitaris amb la xarxa. No dures mes de 10 minuts. Cal molta formació i deixar-se assessorar.

La sola presència del moviment del #15M explica moltes coses i ens fa qüestionar moltes altres, però com el llampec, l’ús de la xarxa ens dóna una llum, però no podem demanar-li que ens il·lumini sempre.
Imatge Miedo by ~limONeti

Entrades Relacionades:

Els 7 Pecats Capitals d’un Polític a les Xarxes Socials

Trampes per a Pimes i Professionals a Twitter

La potència de les xarxes socials i la indiferència de les empreses