Social Media Marketing, el dia després

Dissabte es va acabar el tercer Congres Social Media Marketing, al qual he assistit. No vull pas fer una transcripció del que ha dit  cada ponent sino que prefereixo exposar una idea global.

He de dir que va començar amb alguna crítica per twitter respecte a la organització: que si no hi havien endolls, que per tenir WiFi despres de baixar un pis resulta que  havies de tornar a recepció per a que t’hi donessin accés, que si no hi havien micros per fer preguntes … però he de dir que en general ha estat un dels congressos dels que he assistit que em quedo amb més bon sabor de boca.

Des del punt de vista de Bonjorn 2.0 -que s’orienta a professionals, organitzacions,  pimes, microempreses, dirigents- … alguna presentació en que s’expliquen casos de grans multinacionals, grans programes de  televisió (gran a nivell de repercussió i pressupost…) queden encara una mica lluny (i crec que des del punt de vista de molts dels assistents també)

Però a part d’aquest petit punt, el nivell de les presentacions, de les explicacions, dels dialegs despres de les ponencies amb els assitents a la sala, ha estat molt alt i la informació molt aplicable al què fer diari dels quye ens dediquem a la gestió d’identitats  digitals a la xarxa. Molts cops en congressos d’aquest tipus es diuen obvietats i aquest cop no ha estat així.

M’ha quedat clar que vendre un producte no és el mateix que gestionar una identitat online. I en tot cas abans de vendre, cal que existeixi una identitat digital clara i definida. Entre tanta “venda” va ser molt refrescant la visió més filosòfico-antropològia de Trina Milan en que va entrar més en els aspectes socials que suposen les noves tecnologies.

Pere Rosales, ens va parlar com diu en el seu bloc, de la essència de la presència a les xarxes social: tractar als clients com voldriem que ens tractessin a nosaltres perque ens recomanin als seus amics. La força de les recomanacions a les xarxes socials. Impossible de resumir en poques linies la seva magnífica ponencia, pero sí apuntar unes idees força: Cal aportar valor al que fem, important el màrketing emocional i que cal plantejar-se la gestió de la presència a les xarxes socials orientada als resultats. Metodologia, objectius, estratègia … ja tens unaltre bloc a seguir per estar al tanto de tots aquests temes.

De Javier Martin em quedo amb la idea (que comparteixo) que el weblog de cada empresa o professional es bàsic, es casa teva, després pots “sortir de casa” i anar al “Bar” o  ”local social” (llegeixis xarxa social) que vulguis. El Weblog “alimenta” els  espais socials de les empreses, pero el fluxe també l’has d’aprofitar en sentit invers. El que sempre dic sobre que la confiança es el valor últim que pretenem aconseguir  amb la nostra presència al  xarxa, es la base del Crowdfunding con ens va explicar Javier.

Pedro Rojas ens va dir que el problema dels Comunity Manager, es que es parla de les seves funcions quan s’hauria de parlar en primer lloc del seu rol, ja que no hi ha un perfil unic de Community Manager.

A traves de les intervencions de Daniel Calamonte, Eduard Corral, Victor Puig, Roberto Carreras (intervenció de “traca i mocador”) i tot s els participants i altres ponents del Congrés, podem concloure que

• per ser rellevant has de donar valor afegit
• cal definir els objectius en termes de negoci
• cal tenir una estratègia planificada al milimetre per a la intervenció als social media
• cal comptar els resultats, analitzar les interaccions als social media
• les marques ja són dels usuaris
• és bo contestar  ràpid, per encara és millor contestar bé  com a community manager
• cada canal (Facebook, Twitter, bloc, foro,…) te les seves normes i no tots serveixen per a tot… ni totes les empreses ho necessiten tot

i tants consells donats ,  informacions sobre eines, etc etc, que tots els assistents en sortim amb una bossa ben plena de coneixements i experiències.

Em queden persones per “desvirtualitzar” pero segur que ja hi hauran més ocasions en el futur :-)