bonjorn20.info

Aquest matí he assistit a una (com no podia ser d’un altre manera amb la qualitat del ponent)molt interessant conferència de Antoni Gutiérrez-Rubí al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada impulsada per  la Direcció general d’Atención Ciutadana (Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya), amb el títol  Lideratge institucional a la Xarxa. (Aquí podeu accedir al document power point )

A mode de resum i per ser una reflexió que es pot aplicar no només al tema més sectorial  sobre el qual  tractava la conferència, sinó que com a arquitecte també he trobat interessant  per a mi i per a tothom, són  les característiques que Antoni Gutiérrez-Rubi creu que te la nova ciutadania digital i que per tant demana dels demes interlocutors a la xarxa. Es a dir, quines característiques te aquesta nova ciutadania digital que conforma aquest món virtual connectat?

La nova ciutadania demanada/és

• + Transparència. (de fet… serà impossible amagar  informació. Tot se sap.)
• + Identitat (Que depen de la reputació, que és el que la gent diu que soc i no el que jo dic que soc)
• + Comunitat (Amb les eines 2.0 es pot establir aquest dialeg que ens porta a poder formar-la/les)
• + Informació (La premsa, els periodistes ja no són estrictament necessàris)
• + Localitzar (El saber on són les persones, depenent del seu treball -públic- és important)
• + Rapida (Els nous mitjans de comunicació permet aquesta rapidesa)
• + Mòbil (La pedra roseta de la comunicació es el telefon mòbil)
• + Creativa (La innovació pren el comandament. El plaer de l’aprenentatge)
• + Decisiva (La interacció que ara ja és possible fa que els ciutadans connectats siguin més decisius)
• + Influencia (És la conseqüència de tots els elements d’Interacció anteriors)

I aquest és el perfil que coma  arquitectes, que com a professionals, i també per la part que com empresaris puguem tenir, cal que tinguem en compte en la nostra presència a la xarxa. Cal una actitud 2.0. No hi haurà res pitjor que  utilitzar actituds 1.0 amb les eines 2.0.

Via: Bloc de Jordi Rius Bonjorn. Arquitecte

ANÀLISI SECTORIAL D’IMPLANTACIÓ DE LES TIC EN LA PIME ESPANYOLA

S’acaba de presentar l’ultim anàlisi sectorial d’implantació de les TIC a la pime espanyola, elaborat per Fundetec en col·laboració amb la DGPYME, aborda la situació de diferents sectors clau per a l’economia espanyola en relació amb l’accés i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) l’últim any.
En aquesta segona edició de l’Informe ePyme, s’ha utilitzat una metodologia basada en la realització d’enquestes a empreses dels diferents sectors recollits a l’informe, i en entrevistes amb persones representatives de cada sector, avalades per les pròpies associacions sectorials.

Algunes dades

.
.
L’estudi assenyala que l’ordinador és present en el 98% de les pimes, assoleix el 90% en les microempreses de 3 a 9 empleats, però descendeix al 59% en les de 0 a 2 treballadors.

Els únics sectors que se situen per sota del 90% en l’ús de l’ordinador són el de transport (77%) i comerç minorista (70%).

Respecte a la presència en Internet, el 57% de les pimes i el 21% de les microempreses amb accés a Internet disposen de pàgina web, destacant els sectors hoteler (96%) i de turisme rural (87%).

L’ús del comerç electrònic ha crescut entorn d’un 2% respecte a l’any anterior en tots els segments empresarials (llevat d’en les microempreses de 0 a 2 treballadors, en les quals s’ha mantingut), encara que l’informe destaca que el percentatge d’empreses que l’utilitzen continua sent minoritari.

L’informe recull també una sèrie de recomanacions que permeten orientar les polítiques d’impuls de les noves tecnologies entre les empreses espanyoles com oferir incentius econòmics que minimitzin la barrera de la falta de finançament per escometre la inversió en tecnologia o conscienciar a les empreses de l’ús de les noves tecnologies com a element generador de productivitat i competitivitat.

En resum

En relació amb l’anterior edició de l’informe, i sense poder realitzar una anàlisi comparativa exhaustiva a causa del canvi metodològic comentat en la introducció, la presència d’infraestructura bàsica no ha sofert variacions destacades als sectors analitzats.

Respecte a la infraestructura de comunicacions, s’aprecia un important avenç en la utilització de la telefonia mòbil empresarial, destacant el fort increment de l’ús de telefonia mòbil al Sector Transport. Tanmateix, el nombre d’empreses amb connexió a Internet no ha crescut significativamente a cap sector. Sí que podem destacar el creixement de l’accés a Internet a través de la banda ampla mòbil, com a substitut de tecnologies més consolidades com l’ADSL o el cable.
La presència a Internet a través de la pàgina web tampoc no ha sofert modificacions signifi cativas respecte a 2008. Encara que la mitjana estatal de presència de pàgines web en pimes ha crescut 5 punts percentuals, aquest increment no ha tingut un efecte destacat als sectors presents a l’informe.
El comerç electrònic és un dels àmbits en els quals sí que s’aprecia un notable creixement, destacant el Sector Hoteler i el del Turisme rural.
Finalment, és ressenyable l’increment de la utilització d’eines específiques de cada sector. Si l’any passat els sectors més destacats en aquest sentit eren l’Hoteler i el Logístic, aquest any s’incorporen els sectors de Turisme rural, Tèxtil i confecció i Infraestructures de telecomunicació al grup d’aquells que fan un ús intensiu d’aplicacions específicamente dissenyades per als seus processos crítics de negoci.

Aquests estudis ens ajuden a tenir una fotografia quantitativa però per exemple, quan es diu que el 21% de les microempreses tenen pagina web, caldria saber quantes d’aquestes pagines són un simple llistat de serveis  i per exemples quantes d’elles son pagines interactives que potser ens ajudaria a saber amb quina quantitat d’empreses 2.0 compta el país.  Aquest seria també un bon indicador de les ganes d’incorporar la filosofia 2.0 a les nostres empreses. Que no cal dir que és el futur de la comunicació de les empreses amb el seu àmbit d’actuació.

Via Fundetec

Gràcies a un Twitt de @DonAire trobo aquest bon resum general de la xarxa. Més que res per tenir els grans nombers actualitzats.  Gaudiu-lo!

JESS3 / The State of The Internet from JESS3 on Vimeo.

Anar a CTecno per a baixar-vos la documentació

Es pot accedir a la web de l’ ONTSI, (observatorio nacional de las telecomunicaciones y de la sociedad de la Información) a un estudi a un estudi anomenat

Las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en la empresa española 2009

que us podeu descarregar aquí, on es veu que les empreses espanyoles milloren la seva confiança en la tecnologia, amb estabilització o creixements moderats en l’ús de les tecnologies més consolidades (el 86,7% de les empreses disposen d’Internet), i amb major impuls en les més recents (el 21,1% de les empreses que es connecten a Internet utilitzen la banda ampla mòbil).

A més, el 42,3% de les empreses espanyoles i el 21,4% dels professionals autònoms utilitzen el comerç electrònic. Així el reflexa l’informe “Les tecnologies de la informació i les Comunicacions en l’Empresa Espanyola, 2009″, elaborat per l’Associació d’Empreses d’Electrònica, Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions d’Espanya (AETIC), la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació (SETSI) i everis, consultora de negoci, estratègia, desenvolupament d’aplicacions tecnològiques i outsourcing. L’estudi s’ha consolidat com un referent en aquesta la seva 9a edició.

És interessant perquè et dona una fotografia de la situació al país en tres àmbits diferents: L’empresa (entesa com a tota societat mercantil que com a mínim te un treballador), els autònoms, i les administracions publiques.

Com sempre Joanjimenez ens ajuda a veure les coses mes clares en la, com ell molt be diu, “cinquena dimensió” d’internet.

Amb aquests deu consells tocarem de peus a terra, veurem com no existeixen formules màgiques, i , a la vegada, tot es possible si entenem la força del canvi que suposa aquest nou món relacional  que és Internet. Gràcies per la teva clarividència Joan!

Identity_by_Wishonbroadway_Stock

Llegia l’altre dia el post del Juan Varela titulat “La personalidad es negocio en las redes digitales“, en el que es parla sobre com el fet de participar en xarxes socials es utilitzat cada cop més com a marca. Marca que significa prestigi. Ja sigui un prestigi utilitzat de forma professional lligat a una feina o senzillament prestigi personal, sense més.

El fet de comunicar-se, ser visible , aportar continguts, escoltar, participar en la conversa virtual, dona valor , prestigi, personalitat, en definitiva serveix per crear una forta personalitat digital que a la fi crea una “marca” personal, una personalitat valorada, una identitat digital.

I aquest valor es pot utilitzar per crear més valor, en aquest cas, monetari. Per fer negoci.

Juan Varela acaba el seu post amb aquestes paraules.

“Las redes sociales nos igualan. Permiten relacionar a gente alejada en la vida real. Son el gran filtro social para orientarse en la era de la abundancia y hasta los medios se abrazan a ellas para ganar audiencia y marca. Si Google es líder digital con su promesa de poner al alcance de todos la información, las redes son el nuevo espacio social donde se comparten intereses, negocios e influencia. Muchos de sus usuarios compiten por tener más seguidores. Dime quiénes te siguen y te diré cuánto vales.”

El valor de les xarxes és la immediatesa, la visibilitat, la sociabilitat, les ganes que tenim les persones de parlar, de comunicar, de contactar, de veure’ns, d’una forma ràpida i fàcil.

Pero aquest contacte cal fer-ho des de la nostra identitat. Les xarxes socials no serveixen per crear una veritable identitat digital. És la extensió de la mateixa. Una identitat que cal basarla en un espai propi a la xarxa. Un gestor de continguts, altrament anomenat “bloc”, es la millor manera per participar a la Mare de totes les Xarxes, Internet.

I el dia que facebook  sigui superada per un altre eina, nosaltres seguirem sent propietaris de la nostra identitat digital. No haurem deixat l’essència digital en mans de ningú i per tant podrem seguir fent amics i negocis a traves de qualsevol altre plataforma digital de trobada, en qualsevol altre lloc social, sense haver de tornar a crear una identitat, una credibilitat, una confiança en nosaltres ni en la nostra empresa.

Les xarxes socials són aquí per quedar-se. I això es així perque  el que És important recordar es que Internet és LA XARXA social. Els programes  i les aplicacions que utilitzem i es desenvoluparan en el futur nomes es la forma , la eina que utilitzem per comunicar-nos. Per tant lo important És estar a la xarxa, crear la teva identitat digital a la xarxa i cuidar la reputació a la xarxa amb l’escolta activa.

Aqui teniu un article de “The economist” on queda clar que ni  els poderosos poden obviar la nova revolució de LA XARXA social mes important que existeix, Internet.

“Online social networks are changing the way people communicate, work and play, and mostly for the better, says Martin Giles

THE annual meeting of the World Economic Forum in Davos, currently in progress, is famous for making connections among the global great and good. But when the delegates go home again, getting even a few of them together in a room becomes difficult. To allow the leaders to keep talking, the forum’s organisers last year launched a pilot version of a secure online service where members can post mini-biographies and other information, and create links with other users to form collaborative working groups. Dubbed the World Electronic Community, or WELCOM, the forum’s exclusive online network has only about 5,000 members.”

Segueix llegint a la web de “The Economist“

A través del web del citilab, m’assabento del IV Congrés de la Cibersocietat , que presenta noves claus per a la crisi actual: el futur digital

El Congrés de la Cibersocietat arrencará presencialment el divendres 13 de novembre la seva IV edició amb una presentació al Citilab sota el lema “Crisi analògica, futur digital”
Que el món actual es troba en un punt d’inflexió, en moments de canvi i d’inestabilitat social, política i econòmica; que fa temps que ens trobem a l’era digital; que la revolució que duu a deslliurar-nos d’un sistema analògic en crisi està arribant a la seva fi; i que tots som protagonistes d’un món globalment connectat i en constant expansió, són grans certeses que no fan altra cosa que obrir la porta a multitud d’interrogants de com encarar el futur.

Us animo a que visiteu el web de citilab on es pot seguir el plantejament d’aquest esdeveniment així com llegir la línia editorial del congrés.